La creació del llac Titicaca
Tots els pobles adopten una història sagrada d’origen en funció dels seus interessos, i sempre hi ha un mite primigeni que verbalitza el ritual.
Per entendre la cosmovisió de qualsevol poble, hem d’anar a aquest drama d’origen que expliqui els seus inicis, a les seves arrels mitològiques, per tal d’entendre la seva evolució a través de la transmissió oral i escrita, que no seria possible sense el llenguatge.
Un exemple de mite d’origen seria el de la creació del llac Titicaca, bressol del poble aymara, situat entre les serralades de Perú i Bolívia. La tradició oral que transcric a continuació ha estat recollida per Víctor Ochoa.
Llegenda de la vall de Wiñay Marka, avui llac Titicaca[i]
Per les ribes del llac Titicaca, existeix una llegenda que diu que la creació del món va durar molts segles i, durant aquest temps, Apu Qullana Awkiva crear l’Univers: la Terra, el Cel, els mars, els rius, els llacs, els animals, les plantes, la gent, les estrelles, etc. Quan va acabar de crear el món, Qulluna Awki va anar a viure a una de les muntanyes més grans de l’altiplà, situada a prop del llac; però abans de marxar va deixar un manament a la gent de la illa.
En aquells temps, tot el que avui ocupa el llac Titicaca era un paradís anomenat Wiñay Marka (ciutat eterna), on no existia l’odi, ni l’enveja, ni les disputes entre els homes. Era una vall d’una gran bellesa. L’única norma que havia d’acomplir la gent era la d’Apu, que era no pujar la muntanya sagrada, on vivia Apu, i que era identificada per les flames que cremaven al cim de la muntanya. Però un malaurat dia els habitants de la illa, instats per Awqa (ésser malèvol) varen escalar la muntanya, protectora d’aquella vall, creguent que, arribant al cim, es convertirien en éssers superiors, igualant-se a l’Apu Qullana Awkiva.
Apu, en veure’s desobeït, va fer sortir de les coves uns pumes perquè es mengessin als traidors. La sang va devallar per la muntanya creant grans llacunes. Davant d’aquesta situació tràgica, el Sol va plorar desconsoladament durant quaranta dies i quaranta nits: les seves llàgrimes havien format un immens llac, que ofegaren a tots els pumes que havien devorat als habitants de la vall. Així va ser com va néixer el llac i el seu nom, que vol dir Puma gris.
(Trobada a la illa Jisk’äta, a Puno).
I si els humans construim mites, és per la necessitat de donar significació al món que ens envolta. Al contrari, ens tornaríem bojos enmig de tantes realitats, de tanta complexitat.
[i] Albó, Xavier (Compilació). Raíces del América.El mundo aymara. Alianza Editorial. Unesco,1988. p54.
Tots els pobles adopten una història sagrada d’origen en funció dels seus interessos, i sempre hi ha un mite primigeni que verbalitza el ritual.
Per entendre la cosmovisió de qualsevol poble, hem d’anar a aquest drama d’origen que expliqui els seus inicis, a les seves arrels mitològiques, per tal d’entendre la seva evolució a través de la transmissió oral i escrita, que no seria possible sense el llenguatge.
Un exemple de mite d’origen seria el de la creació del llac Titicaca, bressol del poble aymara, situat entre les serralades de Perú i Bolívia. La tradició oral que transcric a continuació ha estat recollida per Víctor Ochoa.
Llegenda de la vall de Wiñay Marka, avui llac Titicaca[i]
Per les ribes del llac Titicaca, existeix una llegenda que diu que la creació del món va durar molts segles i, durant aquest temps, Apu Qullana Awkiva crear l’Univers: la Terra, el Cel, els mars, els rius, els llacs, els animals, les plantes, la gent, les estrelles, etc. Quan va acabar de crear el món, Qulluna Awki va anar a viure a una de les muntanyes més grans de l’altiplà, situada a prop del llac; però abans de marxar va deixar un manament a la gent de la illa.
En aquells temps, tot el que avui ocupa el llac Titicaca era un paradís anomenat Wiñay Marka (ciutat eterna), on no existia l’odi, ni l’enveja, ni les disputes entre els homes. Era una vall d’una gran bellesa. L’única norma que havia d’acomplir la gent era la d’Apu, que era no pujar la muntanya sagrada, on vivia Apu, i que era identificada per les flames que cremaven al cim de la muntanya. Però un malaurat dia els habitants de la illa, instats per Awqa (ésser malèvol) varen escalar la muntanya, protectora d’aquella vall, creguent que, arribant al cim, es convertirien en éssers superiors, igualant-se a l’Apu Qullana Awkiva.
Apu, en veure’s desobeït, va fer sortir de les coves uns pumes perquè es mengessin als traidors. La sang va devallar per la muntanya creant grans llacunes. Davant d’aquesta situació tràgica, el Sol va plorar desconsoladament durant quaranta dies i quaranta nits: les seves llàgrimes havien format un immens llac, que ofegaren a tots els pumes que havien devorat als habitants de la vall. Així va ser com va néixer el llac i el seu nom, que vol dir Puma gris.
(Trobada a la illa Jisk’äta, a Puno).
I si els humans construim mites, és per la necessitat de donar significació al món que ens envolta. Al contrari, ens tornaríem bojos enmig de tantes realitats, de tanta complexitat.
[i] Albó, Xavier (Compilació). Raíces del América.El mundo aymara. Alianza Editorial. Unesco,1988. p54.
No hay comentarios:
Publicar un comentario